Senderisme Ruta 6

Costa de Llucmajor

S´Estalella (S´Estanyol) – Cala Pi (Vallgornera) – S´Estalella
Durada 2 h   8,8 km  Molt fàcil

Sortint de Llucmajor per la carretera Ma-6015 (senyalitzat cap a S’Estanyol), girarem a la dreta en arribar al mar i allà trobarem un ampli espai per aparcar el cotxe.
L’excursió comença aquí, prop de la bonica cala  ‘Es Racó de S’Arena’. Caminem cap a ella passant el Club Nàutic de s’Estanyol, seguint un camí ample i de terra després d’acabar l’asfalt. En apropar-nos, veurem un cartell informatiu d’Es Racó de S’Arena, una veritable joia de cala, pràcticament desconeguda per bona part dels turistes. A l’estiu, és un lloc idíl·lic, tranquil i allunyat de les masses. A l’hivern, però, presenta una altra cara, per la seva vulnerabilitat és sovint engolida pel mar embravit, i grans quantitats d’algues són dipositades en el que queda de la platja. Potser fins i tot hàguem de mullar-nos una mica per poder continuar amb l’excursió.

En arribar a l’altre costat de la platja, veurem diversos camins de terra que pugen la costa. Gairebé millor si triem el que va proper al mar, arribant a un camí més ample una mica més amunt, on veurem senyalitzacions cap al “Far”. Seguim rectes a la primera bifurcació, i després girant cap a l’esquerra i passant per una caseta, arribarem al Far de S Estalella (15 min). A partir d’aquest punt ja podem gaudir d’unes meravelloses vistes. L’Illa de Cabrera sembla més gran des d’aquí, disposada sobre un horitzó blau davant nostre. Així mateix podrem veure una bella panoràmica de s’Estanyol amb els seus xalets a primera línia, la marina i el port fins a les distants platges de la Colònia de Sant Jordi, que s’obre a l’esquerra. A la dreta, la costa verge i rocosa de Llucmajor s’estén cap als llunyans penya-segats de Cala Pi, la destinació d’avui.
Des del far, seguirem el camí per zona rocosa, on els arbustos i els pins retorçats s’inclinen cap a terra ferma, esculpits pels constants vents marins. Ja es pot veure la Torre de defensa de S Estalella a la meitat de camí de Cala Pi. La ruta segueix, al llarg d’aquesta bonica costa i envoltant petites cales i formacions rocoses, lluny de tot vestigi de la civilització moderna. Amb la brisa marina acariciant les nostres galtes, ¡una sensació de llibertat i benestar ens envaeix en veure la bellesa de la natura en el seu estat pur! Si és estiu, podrem refrescar-nos amb un bany a qualsevol d’aquestes caletes; si és hivern, resultarà espectacular contemplar les grans onades trencant furioses sobre les roques i esquitxant tot amb una fina rosada salada! Als 25 min, després de passar una caseta amagada enrere entre les males herbes, passarem per un forat en una paret de pedra, arribant un poc després a la Torre de Defensa de S Estalella (30 min) sobre una elevació rocosa.

Aquesta torre de defensa va ser construïda en 1577 pel mestre d’obres Simó Carrió, i està situada sobre una plataforma rocosa anomenada “Serral des Corral”, a 6 metres sobre el nivell del mar. Aquest bastió, construït amb pedra de pedrera, tenia originalment una cambra principal envoltada per maçoneria i una terrassa. Hi havia també un parapet amb canoneres, que posteriorment es van tancar, i el parapet va ser modificat per deixar una petita plataforma a manera de protecció per als tiradors. La torre és cilíndrica a la part superior i cònica a la part inferior. Mesura 9,2 metres d’altura, amb un diàmetre de 7,64 a la base, i 6,65 a la terrassa. Aquesta torre va ser restaurada per l’Ajuntament de Llucmajor en l’any 1984.

Deixant la torre, continuarem pel camí ben marcat per seguir la ruta per la costa, ascendint gradualment a un nivell més alt sobre el mar. És un lloc espectacular. Els penya-segats són cada vegada més abruptes, plens de coves i formacions estranyes a causa de la constant acció de les onades trencant incansablement sobre la costa. A l’estiu els tons turqueses i blaus contrasten amb la roca de marès, creant un veritable ventall de colors marins. Passarem per una altra paret de pedra als 50 min, mentre gradualment agafem una mica més d’alçada. Poc després el camí ens condueix a una reixa tancada amb cadenat en una paret alta de pedra (1 h), aquí comença la zona residencial de Vallgornera, les cases gaudeixen d’una posició molt privilegiada amb bones vistes des d’aquests penya-segats. Hi ha alguns senzills esglaons de roca a la paret a l’esquerra del reixat per si algú vol continuar, tot i que encara queda un bon tros per arribar a Cala Pi. Millor visitar-la en la nostra pròxima excursió! La tornada és pel mateix camí, amb noves perspectives, ja que les vistes sempre són diferents en el retorn, arribant de nou a S’Estanyol després de 2 h d’excursió.