Senderisme Ruta 7

Costa de Llucmajor

Cala Pi – Cap Blanc – Cala Pi
Durada 4 h   10,9 km  Fàcil

Una altra excel·lent excursió a peu a la costa de Llucmajor que a la vegada ens permet gaudir de la flora i fauna del lloc. Gavines, corbs marins, tords, sargantanes, potser agrons i altres aus migratòries, el blauet … Tots poden ser vists a la zona. Així també com moltes varietats de plantes com el romaní, farigola silvestre, ullastres, bruc, globulària, i algun que altre tamarell.

L’excursió comença baixant una llarga escala que condueix fins a la platja de Cala Pi. Hem de creuar la platja (després d’una tempesta pot ser que hàguem de creuar sobre fustes, ja que aquesta estreta cala també és susceptible a perdre part de la seva platja quan hi ha mala mar) i passarem per davant de les cases dels pescadors fins a l’última caseta, on girarem a la dreta per pujar a la seva teulada. Aquí trobarem uns senzills graons que pugen al penya-segat.

Un cop a dalt, convé deixar marcat el lloc, ja que aquest punt sol ser difícil de reconèixer a la tornada. Continuarem ara a l’esquerra per seguir el sender que voreja el penya-segat.

El nostre camí aviat descendeix i ascendeix un petit barranc abans de travessar una vella paret de pedra. Passada la paret, és un bon moment per girar i mirar cap enrere per veure la bellesa de Cala Pi, tot i que el seu original encant ha estat en part minvat en els darrers anys per la construcció. Seguirem, entre arbustos perfumats, i a mesura que anem avançant, s’obriran immillorables vistes sobre la torre de defensa de Cala Pi, situada a prop de la mar a l’altre costat de la cala.

A causa de que Cala Pi és estreta i situada entre penya-segats, la qual cosa feia que el desembarcament fos complicat i difícil, aquesta va ser l’última torre a construir-se a la costa de Llucmajor. Les obres d’edificació de la torre actual van concloure en l’any 1663 i Joan Pons va ser el mestre d’obres. La torre està situada a 19,5 metres sobre el nivell del mar, i s’aixeca sobre una base tronc-cònica de 9,95 metres. La part superior té un diàmetre de 8 metres a la seva terrassa. L’alçada és de 10,20 metres. Està construïda amb pedres lligades amb argamassa i s’accedia al portal amb una escala de corda. El portal és de mig punt fet amb pedra de marès, poc freqüent en la construcció de torres de defensa. A dia d’avui es troba desproveïda del matacà del portal i del porxo de la terrassa. Cap a l’any 1970, la torre va ser restaurada pels seus propietaris d’acord amb al projecte de l’arquitecte Antoni Alomar.

Seguirem cap a l’esquerra i als 20 min just abans d’un grup de pins, on trobem un ample camí que voreja Cala Beltran. Diversos camins s’entrellacen al voltant d’aquesta bella cala, les aigües cristal·lines ens conviden a refrescar-nos amb un bany – però no  quan el mar està agitat, quan en absolut és recomanable nedar en aquesta cala, ja que la força de les onades entre les estretes parets rocoses és tremenda. Envoltant la cala pel camí arribarem a l’altra banda, a la Punta Capocorp (30 min) amb magnífiques vistes sobre la costa.

Continuarem ara per sobre dels penya-segats, acaronats per la brisa marina, i veient com els corbs marins es capbussen a la recerca de peixos. Mentrestant, l’Illa de Cabrera a la nostra esquerra ens sembla un lloc màgic surant sobre un mar de blau intens. La ruta, ara sense camí marcat, segueix entre les roques i algun que altre bassiot salat. Es tracta de caminar sobre els diferents nivells rocosos, on veurem unes increïbles formacions rocoses amb diverses tonalitats esculpides pel mar i el vent. En arribar al punt on dos solitaris tamarells ombregen uns bassiots d’aigua, és hora de pujar a un altre nivell per poder continuar. Aviat apareixerà el camí que envolta Cala Carril, i que segueix sobre els alts penya-segats. Després travessarem una altra paret de pedra. No trigarem a arribar al tancat que tanca la zona del Cap Blanc, antigament una zona militar, on veurem un cartell amb el text “Zona Militar. Stop “. Continuarem recte cap a la torre a la qual arribarem en pocs minuts.

La Torre de Defensa de Cap Blanc (Cap Blanc) està en una situació estratègica immillorable, ja que domina tota la costa sud de l’illa així com l’arxipèlag de Cabrera. Va ser construïda per Antoni Genovard, picapedrer de Sineu, en 1579. Com totes les torres d’aquest tipus, la seva base s’aixeca sense fonaments sobre una gruixuda i massissa base cònica, a partir d’ella cap amunt té forma cilíndrica. Té 10 metres d’altura i 4,3 metres d’amplada en la seva part més alta.

Al portal s’accedia per una escala de corda, ara de ferro. A l’interior hi havia un armari i una llar. La terrassa de la torre era circular, i en temps anteriors estava coberta per un porxo. Va ser restaurada fa uns 50 añys. Uns metres més endavant veurem el Far de Cap Blanc (zona restringida) sobre la part alta del penya-segat. El nom de far té el seu origen a l’illa egípcia de “Pharos” a la mediterrània, prop d’Alexandria. Els egipcis van construir una gran torre amb foc en la seva part més alta, la qual guiava els vaixells per arribar al port d’Alexandria, ja que era visible des de gran distància. Avui dia a aquestes torres situades a prop del mar i la finalitat és la mateixa (ajudar i guiar els navegants) se’ls anomena fars. Els fars de Mallorca, a excepció del far de Porto Pi, van ser construïts durant el regnat d’Isabel II, és a dir durant la segona meitat del segle XIX. Això va ser a causa del gran interès del seu govern per la navegació marítima i a l’existència de mitjans tècnics que van propiciar la seva eficàcia. Els mecanismes de l’aparell rotatori ja eren coneguts des de feia més d’un segle, però no passava el mateix amb el sistema òptic. El combustible era l’oli i era necessari que la font de llum tingués prou intensitat. Va ser gràcies a Agustin Fresnel (1788-1827), físic francès, que va aconseguir un sistema mitjançant lents i miralls, que emetia una llum intensa i constant. Les maquinàries dels fars mallorquins van ser encarregades a òptics francesos. El far de Cap Blanc va ser construït l’any 1863, té un abast de 15 milles nàutiques (28 km) i té 12 metres d’altura.

Des de la torre de defensa, tornarem a cala Pi pel mateix camí, gaudint de les diferents vistes en el retorn, entre les quals destaca l’enorme cova anomenada ‘Cova dels Ossos’, i moltes altres més petites – però, anem amb compte en apropar-nos a la vora d’aquests abruptes escarpats! Estarem de tornada a Cala Pi després de 4 h d’excursió.

NOTA: La zona en la qual ens trobem era coneguda com una de les més actives de Mallorca per a la pràctica del contraban. L’origen del material eren els ports de Marsella, Gènova i el litoral del Magrib. El tabac era l’article de contraban per excel·lència. El contraban comptava amb una estructura molt sòlida des de la noblesa, que el finançava, passant pels patrons que transportaven la mercaderia, arribant als pagesos que ho ocultaven en amagatalls i el distribuïen. Els contrabandistes eren encoberts per la població, i aquesta pràctica els proporcionava feina ben remunerada i productes a bon preu. Fins a 1939 el cos de carrabiners era l’encarregat de perseguir els contrabandistes, i és freqüent el suborn perquè la mercaderia fos desembarcada i distribuïda. En els anys posteriors, es va incrementar el contraban d’aliments com el sucre, farina, cafè i altres aliments necessaris per a la població de la postguerra.