Història

El nom de Llucmajor probablement prové del llatí lucus maioris, que significa “bosc major”. Semànticament, és molt versemblant que l’alqueria anomenada Llucmajor estigués poblada d’un gran bosc. Aquesta teoria sembla ser l’única acceptada.

El conjunt prehistòric de Capocorb Vell, al sud del municipi, és l’exponent més conegut de l’illa de l’edat de bronze. Dins la investigació prehistòrica, és un dels poblats més importants de la Mediterrània occidental, gràcies a la seva conservació. Així mateix, és un dels primers llocs de Mallorca que han estat excavats i estudiats, i també un dels més extensos.

Fins a l’arribada del cristianisme, fenicis, grecs, cartaginesos i romans varen deixar empremta a Llucmajor. L’únic testimoni d’aquells temps, però, és una làpida fragmentada, que va ser trobada a la Marina. Aquesta làpida conté una sola paraula, a manera de topònim: “Egnatuleia”.

Després de diversos intents de conquesta, l’any 902 l’illa de Mallorca va quedar sotmesa al domini àrab, durant el qual va viure una etapa de creixement i prosperitat. Es considera que Llucmajor existia com a alqueria àrab i que depenia del municipi de Montuïri.

El 31 de desembre de 1229, l’illa de Mallorca va ser conquistada pel rei Jaume i, que va iniciar un altre període de prosperitat. Posteriorment, l’any 1300, el seu fill Jaume II va fundar la vila de Llucmajor. La decadència del Regne de Mallorca culminà amb el fet més important de la nostra història: la batalla de Llucmajor, que va tenir lloc el 25 d’octubre de 1349. En aquesta batalla, Jaume III, darrer rei de Mallorca, hi va perdre la vida i el regne, que va quedar així annexionat al regne d’Aragó.

Cent anys més tard, el 1543, l’emperador Carles v va concedir a Llucmajor el reial privilegi que atorgava els drets de celebrar fires des del 29 de setembre fins al 18 d’octubre, com també mercat setmanal els dimecres. Dels segles XIV al XVIII, la costa sud de Mallorca estigué sotmesa a la contínua amenaça d’expedicions corsàries no varen permetre descansar els defensors de les costes mallorquines. Avui dia, les torres de defensa i vigilància (talaies) de s’Estelella, el cap Blanc, el cap Enderrocat i Cala Pi encara són el testimoni latent d’aquelles lluites. Mitjançant el Reial Decret de 3 d’octubre de 1916, el rei Alfons XIII va concedir a Llucmajor el títol de ciutat. El mateix mes es varen inaugurar el mou mercat municipal i la línia del ferrocarril Palma-Santanyí, amb estació a Llucmajor. Igualment, el 25 de novembre de 1916, es va fundar la primera central elèctrica “El Porvenir”, que donà pas a l’enllumenat públic elèctric a la ciutat.

Fins a principis del segle xx, a Llucmajor hi va haver una puixant agricultura i una nombrosa cabanya ramadera. Durant el primer terç del segle xx, la vida de Llucmajor va estar marcada per una sèrie d’esdeveniments que comportaren una etapa de progrés i desenvolupament, units a un fort increment demogràfic. Posteriorment, la ciutat de Llucmajor va tenir gran anomenada per la indústria del calçat, avui dia substituïda per l’hotelera, la d’embotits i licors, a més d’una destacada artesania de pedra, ferro i fusta.

Paste your AdWords Remarketing code here