Llucmajor rebé el títol de ciutat mitjançant Reial Decret del 3 d’octubre de 1916, signat pel rei Alfons XIII i pel ministre de la Governació d’aquell moment, Joaquín Ruiz Jiménez. Encara que en principi era un títol honorífic i polític, el municipi experimentava en aquells anys una sèrie de transformacions que justificaven la distinció.
Els primers decennis del segle XX a Llucmajor estigueren marcats per un fort increment demogràfic, acompanyat d’una etapa d’expansió econòmica. Moltes grans finques foren parcel·lades i venudes en petites porcions, dedicades principalment al cultiu de l’ametller. Alhora, tingué lloc una notable industrialització, sobretot en el sector del calçat.
En paral·lel, es produïren transformacions urbanístiques destacables. A l’octubre de 1916 s’inaugurà el nou mercat municipal (antiga Peixateria), obra de l’arquitecte Jaume Alenyà. Aquell mateix mes, el dia 5, s’inaugurà el ferrocarril Palma-Santanyí amb estació a Llucmajor (avui desaparegut, però amb plans aprovats per al seu retorn cap al 2032). Finalment, el 25 de novembre d’aquell any s’inaugurà la primera central elèctrica, “El Porvenir”, que donà pas a l’enllumenat públic elèctric.
