El 3 de juny de 1608 els franciscans s’establiren en aquest emplaçament després d’haver habitat una casa al carrer Monestir des de l’any 1599. El recinte conventual definitiu es construí durant el segle XVII i estava configurat per l’església, el claustre, petits edificis annexos i l’hort. El 29 d’octubre de 1656, el temple fou beneït per fra Pere Roig i Noguera.
Els espais interns del convent —celdes, oficines, tallers, refectori, cuina, porteria, biblioteca, sanitaris, sala capitular o de reunions— es distribuïen al voltant del claustre. La planta inferior es completà cap al 1670 i la superior cap al 1697. Segueix la tipologia claustral barroca dels franciscans: és de planta quadrada amb doble galeria superposada d’arcs de mig punt. La galeria inferior està coberta amb volta d’espill, mentre que la coberta superior és de bigues.
El recinte conventual fou ocupat per l’orde franciscà fins a la Desamortització de Mendizábal, que tingué lloc el 10 de març de 1836. A partir d’aquest moment i fins a l’any 1998, any en què la Guàrdia Civil abandonà definitivament el claustre i les seves dependències annexes, el conjunt fou quarter de la Guàrdia Civil, Jutjat de Pau i Escorxador Municipal. L’any 1999 es gestà el projecte de rehabilitació i recuperació de l’edifici, declarat Bé d’Interès Cultural el 23 d’agost de 2002. Les obres de restauració començaren el 28 d’abril de 2006, dia en què se celebrà l’acte simbòlic de la col·locació de la primera pedra. La inauguració del claustre tingué lloc el 27 de juny de 2007.
LES PINTURES MURALS
Les pintures del corredor de la planta baixa són totes monocromes i estan realitzades amb la tècnica de la grisalla (degradació de colors grisos). Es tracta d’un cicle unitari format per sants i beats franciscans perfectament identificats mitjançant una cartel·la distintiva en forma de banda. Aquestes pintures foren realitzades a finals del segle XVII o principis del XVIII, és a dir, poc després de la finalització de la construcció del claustre el 1697. El claustre de Sant Bonaventura és l’únic d’Espanya i un dels pocs d’Europa on es conserven aquest tipus de pintures en bon estat de conservació.
El conjunt de pintures s’inicia amb la imatge de Sant Pere d’Alcàntara, Santa Francesca Romana, el Beat Salvador d’Horta, Santa Margalida de Cortona i Sant Lluís de França, rei de França.
El cicle continua al corredor on es conserva el Beat Ramon Llull, beat mallorquí molt relacionat amb l’orde dels franciscans; Santa Brígida, patrona de Suècia; Sant Roc, Santa Coleta i Sant Domènec de Guzmán.
El corredor s’inicia amb la imatge irrecuperable de Sant Francesc d’Assís, fundador de l’orde; i continua amb les imatges de Santa Clara d’Assís, Sant Bonaventura —titular del convent i general de l’orde—, Santa Isabel de Portugal —reina de Portugal—, Sant Antoni de Pàdua, Santa Isabel d’Hongria i Sant Bernadí de Siena.
Finalment, en el corredor, només es conserven tres pintures: Santa Clara de Montefalco, Sant Lluís de Tolosa i Santa Joana de la Creu.
Al refectori també s’han trobat restes de pintures murals, en aquest cas policromes. Aquestes pintures es troben localitzades a les voltes i a les arcades laterals de la paret. S’hi reconeix un Sant Bonaventura molt deteriorat.
Les pintures que decoren l’escala d’accés a la planta superior també estan configurades per motius decoratius i per diverses escenes relacionades amb l’orde franciscà, i són pintures policromes, possiblement de finals del segle XVIII.
S’han conservat les pintures del llindar i de les motllures de la finestra que comunica amb l’exterior: un Déu Pare amb els braços estesos al llindar i querubins a les motllures, combinats amb motius vegetals.
Al replà del pis superior s’han localitzat quatre escenes franciscanes de signe marià: la coronació de Sant Antoni de Pàdua davant la presència de la Immaculada Concepció, la Mare de Déu entregant el Nin a Sant Francesc, la visió celestial de Sant Francesc i fragments d’una escena les llacunes de la qual no permeten la seva identificació.
A la planta superior han aparegut alguns dels números de les presumiblement quinze celdes del convent.
Entre els franciscans il·lustres, destaca el Pare Jeroni Boscana (1775–1831), que participà en la missió californiana de Sant Joan de Capistrano, seguint l’exemple i el missatge del molt conegut i també franciscà Fra Juníper Serra.
