Llucmajor – Puig de Ses Bruixes – Llucmajor
Durada: 2 h 15 min – 7,1 km – Fàcil, però amb una pujada costeruda
El Puig de Ses Bruixes, amb una altitud de més de 300 m sobre el nivell de la mar, és aquella muntanya punxeguda que destaca per la seva curiosa forma, visible des de bona part de Llucmajor.
Des del seu cim, no només es pot veure Llucmajor i els seus voltants – municipi on es troben totes les excursions d’aquest llibre – sinó gairebé tota l’illa de Mallorca. Sembla desafiar la nostra intenció de coronar-la, mentre contemplem el seu pic triangular i agrest des del nostre punt de partida. Però veurem després que no hi ha res a témer, ja que és una muntanya força accessible pel vessant nord. A més, ens espera una vista panoràmica impressionant!
L’excursió comença al cementeri de Llucmajor, on hi ha un aparcament molt ampli. Sortim en direcció nord, directament cap a la Serra de Galdent pel Camí de Galdent. Ens mantindrem al camí principal, passant el Camí de Buniferri a mà dreta, fins arribar al Camí de Ferrutxelles (12 min), on girarem a la dreta. És un agradable camí rural, bastant tranquil, amb algunes cases entre els arbres. Pot ser que el silenci sigui trencat per alguna que altra lladrada de ca, alertat per la nostra presència. En acabar l’asfalt, prop d’una cruïlla de camins, travessam el Camí des Puig (el nostre camí de tornada passa per aquí) i continuam pel Camí de Ferrutxelles, ara de pedres.
Caminant per aquí, tenim una bona vista oberta cap a la nostra destinació, el Puig de Ses Bruixes – “Muntanya de les Bruixes” – i podrem apreciar les seves formes rocoses estranyes. Des d’aquest punt, sembla impossible accedir al seu cim, però a mesura que anem vorejant la seva base, la seva aparença canvia.
Als 25 min continuam cap a la dreta (el camí de l’esquerra condueix a unes finques al peu de la muntanya), encara pel Camí de Ferrutxelles en un lleuger descens. Aviat arribarem a un camí ample, el Camí de Son Saleta, on girarem a l’esquerra. És interessant notar la síquia antiga al costat dret d’aquest camí de terra, que antigament portava aigua des de les muntanyes de Randa cap a Llucmajor, i la distribuïa en petites síquies a cada casa. Les parets van ser elevades uns anys després, però ara està en desús. Caminam ara cap a la muntanya, i podrem veure com va canviant la seva forma.
El camí sorrenc es desvia lleugerament cap a l’esquerra, i passarem un camí tancat a la dreta, prop d’una antiga fàbrica de ciment abandonada. Continuarem vorejant la base de la muntanya un poc cap a l’esquerra. Mentrestant tindrem bones vistes cap als puigs de Randa a la nostra dreta. Als 40 min, un camí, difícil de distingir, puja cap a l’esquerra del nostre. No és gaire evident, però es pot seguir ja que enllaça amb el nostre camí de pujada una mica més amunt. De totes maneres, és millor continuar pel camí principal uns minuts més per trobar l’inici del sender de pujada a mà esquerra, just davant un aljub d’aigua.
Girant a l’esquerra, començarem l’ascens per aquest sender, ample al principi però que s’estreny gairebé de seguida, entre brucs i pins. Una mica més amunt el sender gira cap a la dreta, i és en aquest punt que el caminet anterior es junta amb el nostre. Aquí veurem que algú ha col·locat una fletxa feta amb pedres a terra com a guia. Ara el sender comença a pujar més seriosament, és més costerut, i ascendim ràpidament. Les vistes comencen a ser més àmplies, sobretot cap als puigs de Randa. Després de passar per una obertura en una paret seca de pedra, girarem immediatament a l’esquerra on el sender segueix cap amunt. Veurem al llarg de la ruta unes fites o muntets de pedres que ens van guiant entre la vegetació i les roques, ja que a partir d’aquí el camí és una mica més difícil de veure. Ja som a més de 200 m d’altura.
Després d’una pujada forta però curta, continuarem cap a l’esquerra on la ruta envolta unes grans roques. Aviat arribarem a un gran munt de pedres just davall una paret de roca; aquí començarà la baixada en tornar del cim. Però primer volem coronar el pic, així que continuarem cap a la meta enfilant-nos per la paret de roca que tenim davant (no és difícil), per seguir caminant i botant de roca en roca (hi ha una mica de camí entre elles), fins arribar per fi al cim d’aquesta enigmàtica muntanya, el Puig de Ses Bruixes, a 359 m sobre el nivell de la mar (1 h 25 min).
I quina meravellosa panoràmica ens espera! – hi ha vistes obertes a tot el nostre voltant, si el bon temps acompanya i hi ha bona visibilitat, és clar! Als nostres peus queda Llucmajor i la seva costa, amb l’illa de Cabrera davant sobre un horitzó blau. Podrem veure la gran Badia de Palma amb la ciutat blanca reflectida a les seves aigües. Cap a l’est, els puigs de Felanitx, tota la costa sud, i les muntanyes de Randa. Cap al nord, es pot apreciar gairebé tota la Serra de Tramuntana, des del seu extrem sud-oest fins a la península de Formentor. I la gran Badia d’Alcúdia, fins i tot les llunyanes muntanyes d’Artà són visibles des d’aquí els dies clars. Segur que passarem una estona aquí dalt per gaudir de tot això, i potser fer alguna foto!
La llegenda conta que el nom d’aquesta muntanya prové de les bruixes que habitaven unes coves properes. Quan els carros passaven al peu d’aquesta muntanya, els muls tenien molta dificultat per arrossegar-los, ja que les bruixes se’ls pujaven a damunt sense ser vistes i gairebé no podien estirar. Els habitants del lloc ho feren saber al rei Jaume I, qui es dirigí al Puig de Ses Bruixes amb dos capellans i un escolà. Pujà amb la carrossa fins al cim i hi plantà una creu. Mentrestant, l’escolà, mort de por, es situà en un turó veí, per això avui es diu Puig de s’Escolà (escolà = monaguillo). Des d’aleshores no han tornat a aparèixer les bruixes.
El retorn es farà desfent el camí entre les roques i baixant fins al munt de pedres davall la paret de pedra, a uns cinc minuts del cim. Si cercam una mica, veurem una fletxa vermella pintada a la roca prop del munt, indicant tres camins – aquí comença la nostra baixada. D’esquena al cim, girarem a l’esquerra entre dues parets de roca, per seguir un sender ben marcat. Aquest camí baixa ràpidament entre els arbres, força costerut en algun punt i amb pedres soltes a vegades, però no difícil. En només deu minuts haurem fet la baixada, arribant a un camí asfaltat on girarem a l’esquerra. Al final d’aquest camí girarem altra vegada a l’esquerra per continuar pel Camí des Puig en direcció a Llucmajor. En arribar a la cruïlla (que hem travessat a l’anada), girarem a la dreta per seguir de nou el Camí de Ferrutxelles fins al Camí de Galdent. Ara només ens faltarà un gir a l’esquerra per tornar a Llucmajor, arribant al punt de partida a l’aparcament del cementiri, havent completat així una ruta circular de 7,1 km en 2 h 15 min.
