En s’Arenal de Llucmajor van existir molins amb una fi curiosa: molien mineral de guix i també pebrots per a fabricar el pebre roig.
Antigament en la zona de s’Arenal, i en la resta de Llucmajor, van existir moltes zones d’on s’extreia pedra de marès. Encara avui existeixen algunes pedreres en actiu d’on s’obtenen blocs i àrids per a la construcció.
Els carreus que s’obtenien de les pedreres es transportava en carros, barques i, a partir de 1916, també en ferrocarril. En el petit embarcador, situat en l’emplaçament de l’actual Club Nàutic s’Arenal, es carregava el material en barques que el distribuïen pel litoral.
En la zona de Calvià existien jaciments de mineral de guix pel que, aprofitant el viatge per a carregar blocs de marès, les barques que creuaven la badia, portaven el mineral en brut a s’Arenal on es coïa en els forns annexos als molins i després es triturava. El guix viu obtingut es transportava de nou on fos sol·licitat.
Existia un d’aquests molins just davant de l’església de Nostra Sra. de la Lactància. Aquest molí anomenat de Ca Alegria, avui desaparegut, es va reutilitzar també per a moldre pebrots secs i produir el pebre roig. Els restos de pebrots penjaven al sol en les façanes de les cases pròximes per a assecar-se i escampaven la seva olor característica fins a estar llestos per a la molta.
Un altre d’aquests molins, el Vaig moldre de Ca Pastilla, roman en el seu lloc, una mica més amunt del mateix carrer on es trobava l’anterior i encara pot veure’s entre els edificis actuals.
Tots dos es troben al costat de l’antic camí de s’Algar (actual c. de Sant Cristòfol), en la part alta de s’Arenal on es podia aprofitar millor la brisa que arriba de la mar per la diferència de temperatura a l’estiu, el embat, i lloc per on circulaven els carros que portarien el material cap a la mar o cap a l’interior.
Existeix un tercer molí a la vora del mateix camí a un quilòmetre d’aquest últim (actual carretera Dt.-6020), el Vaig moldre de Ca Pere, que actualment és un restaurant. Just al costat del mateix es troben les dues úniques barraques que resten de les que s’utilitzaven per a emmagatzemar les fulles de posidònia. Els carros les transportaven des de la platja i les guardaven en aquestes dependències per al seu posterior aprofitament en agricultura i ramaderia.
