Claustre Sant Bonaventura

Llucmajor

El 3 de juny de 1608 els franciscans es van situar en aquest emplaçament després d’habitar una casa al carrer Monestir des de 1599. El recinte conventual definitiu es va construir durant el segle XVII i estava configurat per l’església, el claustre, petits edificis annexos i l’hort. El 29 d’octubre de 1656, el temple va ser beneït per fra Pere Roig i Noguera.

Els espais interns del convent, cel·les, oficines, tallers, refectori, cuina, porteria, biblioteca, sanitaris, sala capitular o de reunions, es distribuïen al voltant del claustre, la planta inferior s’acabà de construir cap al 1670 i la superior cap al 1697. Segueix la tipologia claustral barroca dels franciscans: és de planta quadrada amb doble galeria superposada d’arcs de mig punt. La galeria inferior està coberta amb volta de mirall mentre que la coberta superior és de bigues.

El recinte conventual va estar ocupat per l’ordre franciscana fins a la desamortització de Mendizábal que va tenir lloc el 10 de març de 1836. A partir d’aquest moment i fins al 1998, any en què la Guàrdia Civil va abandonar definitivament el claustre i les seves dependències annexes, el conjunt va ser caserna de la Guàrdia Civil, Jutjat de Pau i Escorxador Municipal. El 1999 es va forjar el projecte de rehabilitació i recuperació de l’edifici, declarat Bé d’Interès Cultural el 23 d’agost de 2002. Les obres de restauració van començar el 28 d’abril de 2006, dia en què es va celebrar l’acte simbòlic de la col·locació de la primera pedra. La inauguració del claustre va tenir lloc el 27 de juny del 2007.

LES PINTURES MURALS

Les pintures del corredor de la planta baixa són totes elles monocromes i estan fetes mitjançant la tècnica de grisalla (degradació de colors grisos). Es tracta d’un cicle unitari conformat per sants i beats franciscans perfectament identificats mitjançant una cartel·la distintiva en forma de banda. Aquestes pintures van ser realitzades a finals del segle XVII o principis del XVIII, és a dir poc després de la finalització de la construcció del claustre en 1697. El claustre de Sant Bonaventura és l’únic d’Espanya i dels pocs d’Europa on es conserven aquest tipus de pintures en bon estat de conservació.

El conjunt de pintures s’inicia amb la imatge de Sant Pere d’Alcántara, Santa Francesca Romana, el Beat Salvador d’Horta, Santa Margalida de Cortona i Sant Lluís de França, rei de França.

El cicle continua al corredor on es conserva el Beat Ramon Llull, beat mallorquí molt relacionat amb l’orde dels franciscans; Santa Brigida, patrona de Suècia; Sant Roc, Santa Coleta i Sant Diumenge de Guzmán.

El corredor s’inicia amb la imatge irrecuperable de Sant Francesc d’Assís, fundador de l’ordre; i es continua amb les imatges de Santa Clara d’Assís, Sant Bonaventura -titular del convent i general de la ordre-, Santa Isabel de Portugal -Reina de Portugal-, Sant Antoni de Pàdua, Santa Isabel d’Hongria i Sant Bernardí de Siena.

Finalment, al corredor, tan sols es conserven tres pintures: Santa Clara de Montefalco, Sant Lluís de Tolosa i Santa Joana de la Creu.

Al refectori, també s’han trobat restes de pintures murals, en aquest cas policromes. Aquestes pintures estan localitzades en les voltes i en les arcades laterals de la paret. Es reconeix un Sant Bonaventura, molt deteriorat.

Les pintures que decoren l’escala d’accés a la planta superior, també estan configurades per motius decoratius i per diverses escenes relacionades amb l’orde franciscana i són pintures policromes, possiblement de finals del segle XVIII.

S’han conservat les pintures del llindar i dels brancals de la finestra que comunica amb l’exterior, un Déu pare amb els braços estesos a la llinda i querubins en els brancals, combinat amb motius vegetals.

Al replà del pis superior s’han localitzat quatre escenes franciscanes de signe marià: la coronació de Sant Antoni de Pàdua davant la presència de la Immaculada Concepció, la Mare de Déu lliurant el Nen a Sant Francesc, la visió celestial de Sant Francesc i fragments d’una escena on les llacunes no permeten la seva identificació.

A la planta superior han aparegut alguns dels números de les presumiblement 15 cel·les del convent.

Entre els franciscans il·lustres, destaca el Pare Jeròni Boscana (1775 – 1831) que participà en la misió californiana de San Juan de Capistrano, seguint  l’exemple i missatge del molt conegut i també franciscà Fra Juníper Serra.