Els franciscans aviat es van acostar al poble, realitzant la seva labor apostòlica, oferint a més centres d’estudi on es podia rebre i transmetre la cultura, a més d’assistir als malalts i als pobres. El Convent de Llucmajor aviat es va convertir en un important centre de fe i cultura cristianes.
En 1608 es van situar en l’emplaçament actual i l’església es va construir entre 1620 i 1656. El convent es va edificar després del temple, en la segona meitat del s. XVII. El temple és d’estil renaixentista de línies sòbries i elegants.
El portal principal és barroc del s. XVIII, amb la “Porta Coeli” característica dels temples franciscans. En les fornícules dels laterals, avui buides, hi havia les estàtues de San Francisco i de Ramón Llull. En el cos superior i en el centre figura la Immaculada i remata el portal l’escut franciscà presidit per la creu. Sobre el portal major hi ha una rosassa amb motllures concèntriques i a la seva dreta un rellotge de sol. El portal lateral és, també, d’estil barroc i està presidit per Sant Bonaventura. El campanar és de base quadrada i en la part superior està circumdat per una balustrada.
En el seu interior destaca la capella del Betlem de gran devoció entre els franciscans. El retaule major és d’estil barroc de finals del s. XVII. El cor està sostingut per arcs rebaixats i l’òrgan va ser construït a la fi del s. XVII. La sagristia està situada a la dreta del presbiteri i va ser construïda entre 1694 i 1697.
Entre els franciscans il·lustres naturals de Llucmajor, destaca la figura del pare Boscana (1775-1831), qui va participar en la Missió californiana de Sant Joan de Capistrano.
