Llucmajor

Llucmajor – Mallorca: un poquet de Història amb Majúscules

El nom de Llucmajor, probablement prové del llatí LUCUS MAIORIS, que significa bosc més gran. Semànticament, és molt versemblant que l’alqueria anomenada Llucmajor estigués poblada d’un gran bosc. Aquesta teoria sembla ser l’única acceptada.

El conjunt prehistòric de Capocorb Vell, al sud del municipi, és l’exponent més conegut de l’illa de l’Edat del Bronze. És un dels poblats més importants de la Mediterrània Occidental, gràcies a la seva conservació. Així mateix, és un dels primers llocs de Mallorca que han estat excavats i estudiats, i també un dels més extensos.

Fins a l’arribada del cristianisme, fenicis, grecs, cartaginesos i romans van deixar la seva empremta a Llucmajor. L’únic testimoni d’aquells temps és una làpida fragmentada, la qual va ser trobada a la Marina. Aquesta làpida conté una sola paraula, a manera de topònim “Egnatuleia”.

Al 31 de desembre de 1229, l’illa de Mallorca va ser conquerida pel rei Jaume I, iniciant-se un altre període de prosperitat. Posteriorment, l’any 1300, el seu fill Jaume II va fundar la vila de Llucmajor.

La decadència del Regne de Mallorca va culminar amb la fita més important de la nostra història: La Batalla de Llucmajor, que va tenir lloc el 25 d’octubre de 1349. En ella, Jaume III, últim rei de Mallorca, va perdre la seva vida i també el seu regne, quedant aquest així annexionat al Regne d’Aragó.

Durant els segles XIV al XVIII, la costa sud de Mallorca va estar sotmesa a la contínua amenaça d’expedicions corsàries que no van permetre el descans dels defensors de les costes mallorquines. Avui dia, les torres de defensa i vigilància (Talaies) de s’Estalella, el cap Blanc, el Cap Enderrocat i Cala Pi encara són el testimoni d’aquelles lluites.
Mitjançant el Real Decret del 3 d’octubre de 1916, el rei Alfons XIII va concedir a Llucmajor el títol de ciutat.

Fins a principis del segle XX,  Llucmajor tenia un sector agrícola important i un gran nombre d’animals. Llucmajor va tenir una important indústria del calçat; avui dia substituïda per l’hotelera, la indústria d’embotits i licors, a més d’una destacada artesania de pedra, ferro i fusta.

Amb una superfície de 325 km², el municipi de Llucmajor és el més extens de Mallorca, a 15 minuts de l’aeroport de Son Sant Joan i a 20 minuts de Palma.

Què podem visitar a Llucmajor?

La “Placeta del Sabater”, popularment coneguda com el jardinet, té una superfície triangular i en el seu centre es troba un monument, compost de pedra de Santanyí, amb el qual s’homenatge als sabaters, professió de la majoria d’habitants de Llucmajor fins als anys 70 del passat segle. L’obra de l’escultor Tomàs Vila, inaugurada el 1963, representa diferents escenes d’aquest ofici.

L’Estàtua del Rei Jaume III és un conjunt escultòric, realitzat en bronze i representa l’Infant Jaume, fill del rei Jaume III, sostenint el cos mort del seu pare i una bandera de l’antic Regne de Mallorca. El projecte es va encarregar a l’arquitecte Rubió Bellver (deixeble de Gaudí) i l’escultor va ser Camps Arnau.Es va inaugurar el 1927.

En el centre de Llucmajor, el visitant podrà admirar edificis amb caràcter, façanes modernistes, que van ser construïts a principis del segle XX, influenciats pel corrent artística del moment. Entre ells destaquem: “Ca Ses Xilenes”, el Cafè “Colom”, l’Antic Hotel Espanya, al Bar Tabú o l’edifici de “La Caixa”.

L’església parroquial de Sant Miquel actual, obra de l’arquitecte Isidre González Velázquez, es va construir sobre una altra d’estil gòtic de 1386. És de tipologia tradicional i de caràcter classicista, amb influència barroca i manca d’ornaments arquitectònics, destacant per la seva grandiositat i el seu campanar de colossal altitud.

Les obres van començar el 1784 i van finalitzar presumiblement cap a 1866, data que figura sobre el portal major. En aquesta església van descansar les restes mortals del rei Jaume III abans de ser traslladades a la Catedral de Palma.

La Casa de la Vila va ser inaugurada el 27 de gener de 1884. Consta de quatre plantes i terrat i a la façana es pot observar un revestiment inferior de marbre mallorquí. El portal està flanquejat per dues finestres, sobre les quals figura en lletres de pedra “Casa Consistorial, any 1882”, a més d’aparèixer l’escut de la ciutat. Entrant a l’edifici, es troba a la part esquerra l’antic escut de la ciutat de Llucmajor, que data de 1626.

El Mercat del Peix (antiga peixateria), la construcció va finalitzar en 1916 i  ja comptava amb instal·lació de gas per a l’enllumenat. És obra de l’arquitecte Jaume Alenyar. L’edifici és de caràcter modernista, d’estructura senzilla i d’una sola planta amb escassos elements decoratius. S’hi troba avui en dia l’Oficina de Turisme de Llucmajor.

El Convent i església de Sant Bonaventura. En 1608, els Pares Franciscans es van instal·lar a l’emplaçament actual i l’església es va construir entre 1620 i 1656. El convent es va edificar després del temple, a la segona meitat del segle XVII. El convent, d’estil renaixentista, així com de línies sòbries i elegants, va ser el penúltim fundat pels franciscans a Mallorca. (Amb les seves pintures murals i les seves teules pintades, així com el rastre del Pare Boscana que també va acudir a Califòrnia, després de les petjades de Juníper Serra).

L’estàtua de “S’Espigolera”, situada davant del Convent de Sant Bonaventura i realitzada en bronze l’any 1965 per l’escultor Horaci d’Eguía, il·lustra a una nena amb trenes, vestida amb el vestit típic mallorquí i portant un feix d’espigues. El monument està dedicat a Maria Antònia Salvà, poetessa de la ciutat, els poemes de qui descriuen la vida al camp.

• Visualitzar Experiències relacionades
• Visualitzar Hotels relacionats