Costa de Llucmajor
S’Estalella (S’Estanyol) – Cala Pi (Vallgornera) – S’Estalella
Durada: 2 h – 8,8 km – Molt fàcil
Sortint de Llucmajor per la carretera Ma-6015 (senyalitzada cap a S’Estanyol), girarem a la dreta en arribar a la mar, i allà trobarem ampli espai per aparcar el cotxe.
L’excursió comença aquí, prop de la preciosa cala d’‘Es Racó de S’Arena’. Caminam cap a ella passant pel Club Nàutic de S’Estanyol, seguint un camí ample i sorrenc després que s’acabi l’asfalt. En acostar-nos, veurem un cartell informatiu d’Es Racó de S’Arena, una veritable joia de cala, pràcticament desconeguda per bona part dels turistes. A l’estiu, és un lloc idíl·lic, tranquil i allunyat de les masses. A l’hivern, però, mostra una altra cara: per la seva vulnerabilitat és sovint engolida per la mar brava, i grans quantitats d’algues són dipositades damunt el que queda de platja. Pot ser fins i tot que ens haguem de mullar un poc per poder continuar amb l’excursió.
En arribar a l’altre costat de la platja, veurem diversos camins sorrencs que pugen el pendent. És gairebé millor optar pel que discorre prop de la mar, arribant a un camí més ample una mica més amunt, on veurem senyals cap al “Faro”. Seguim recte a la primera bifurcació, i després giram cap a l’esquerra; passant per una caseta, arribarem al Far de S’Estalella (15 min). A partir d’aquest punt ja podem gaudir de meravelloses vistes. L’Illa de Cabrera sembla més gran des d’aquí, situada sobre un horitzó blau davant nostre. També podrem veure una bella panoràmica de S’Estanyol amb els seus xalets a primera línia, la marina i el port, fins a les llunyanes platges de la Colònia de Sant Jordi, que s’obren a la nostra esquerra. A la dreta, la costa verge i rocosa de Llucmajor s’estén cap als penya-segats llunyans de Cala Pi, la destinació d’avui.
Des del far, seguirem el sender per una zona rocosa, on els arbustos i els pins torts s’inclinen cap a terra ferma, esculpits pels constants vents marins. Ja es pot veure la Torre de defensa de S’Estalella a mig camí cap a Cala Pi. L’itinerari continua al llarg d’aquesta preciosa costa, voltant petites cales i formacions rocoses, lluny de tot vestigi de civilització moderna. Amb la brisa marina acariciant-nos les galtes, una sensació de llibertat i benestar ens envaeix en veure la bellesa de la natura en estat pur! Si és estiu, ens podrem refrescar amb un bany en qualsevol d’aquestes caletes; si és hivern, serà espectacular contemplar les grans onades trencant amb força damunt les roques i esquitxant-ho tot amb una fina pols salada!
Als 25 min, després de passar una caseta amagada entre la vegetació, travessarem un forat a una paret de pedra, arribant poc després a la Torre de Defensa de S’Estalella (30 min), situada damunt un elevat rocam.
Aquesta torre de defensa fou construïda l’any 1577 pel mestre d’obres Simó Carrió, i es troba damunt una plataforma rocosa anomenada “Serral des Corral”, a 6 metres sobre el nivell de la mar. Aquest bastió, construït amb pedra de pedrera, tenia originalment una cambra principal envoltada de maçoneria i una terrassa. També hi havia un parapet amb canoneres, que posteriorment es tancaren, i el parapet fou modificat deixant una petita plataforma com a protecció pels tiradors. La torre és cilíndrica a la part superior i cònica a la part inferior. Fa 9,2 metres d’altura, amb un diàmetre de 7,64 m a la base i 6,65 m a la terrassa. Aquesta torre fou restaurada per l’Ajuntament de Llucmajor l’any 1984.
Deixant la torre, continuarem pel sender ben marcat per seguir la ruta per la costa, ascendint gradualment a un nivell més elevat sobre la mar. És un lloc espectacular. Els penya-segats són cada vegada més abruptes, plens de coves i formacions estranyes per l’acció constant de les onades trencant sense descans contra la costa. A l’estiu, els tons turquesa i blaus contrasten amb la roca arenosa, creant un autèntic ventall de colors marins. Passarem per una altra paret de pedra als 50 min, mentre guanyam altitud de mica en mica. Poc després el camí ens durà a una barrera tancada amb cadenat dins una paret de pedra alta (1 h); aquí comença la zona residencial de Vallgornera, on les cases gaudeixen d’una posició molt privilegiada amb bones vistes des d’aquests penya-segats. Hi ha uns senzills esglaons de pedra a la paret de l’esquerra de la barrera per si qualcú vol continuar, tot i que encara queda un bon tros per arribar a Cala Pi. Millor visitar-la en una pròxima excursió!
La tornada és pel mateix camí, amb perspectives noves, ja que les vistes sempre són diferents a la tornada, arribant de nou a S’Estanyol després de 2 h d’excursió.
