La gran superfície i la llargària que té la costa llucmajorera feren imprescindible realitzar construccions de tipus defensiu i d’alerta. Aquestes torres s’aixecaren principalment en el s. XVI, quan Mallorca estava sota el perill de les constants incursions dels musulmans. S’avisaven i feien senyals de foc durant la nit i de fum durant el dia, quan els vigilants o torrers veien vaixells enemics.
Entre elles, les més conegudes i en molt bon estat són:
Torre de s’Estalella, construïda pel mestre d’obres Simó Carrió l’any 1577. La torre és cilíndrica a la meitat superior i cònica a la inferior. Té una alçària de 9,2 m i un diàmetre de 7,64 m a la base. Fou restaurada per l’Ajuntament de Llucmajor l’any 1984.
Torre de Cala Pi, construïda pel mestre d’obres Joan Pons i acabada l’any 1663. La torre és cilíndrica a la meitat superior i troncocònica a la inferior. Construcció de pedres unides amb morter. Té una alçària de 10,2 m i un diàmetre de 9,95 m a la base. L’any 1970 la torre fou restaurada pels seus propietaris d’acord amb el projecte redactat el 1967 per l’arquitecte Antoni Alomar.
Torre del Cap Blanc i Torre del Cap Enderrocat, edificades ambdues el 1579 per Antoni Genovard, «picapedrer» de Sineu (Mallorca). La primera es conserva gairebé sencera i de la segona amb prou feines en queda la base.
