L’estàtua de “S’Espigolera”, realitzada en bronze l’any 1965 per l’escultor Horacio de Eguía, és un homenatge a Maria Antònia Salvà, poetessa de la ciutat.
Maria Antònia Salvà: Palma, 1869 – Llucmajor, 1958
Poetessa, traductora i prosista
De família de propietaris rurals i advocats, relacionada amb la Renaixença Mallorquina, ben prest conegué els seus poetes, així com la rica tradició oral de l’illa i els poemes de Verdaguer i Mistral, els seus primers models literaris cultes.
Es donà a conèixer a finals del segle XIX amb l’estímul de Costa i Llobera, poeta amic de la família, amb qui l’any 1907 realitzà un viatge per la Mediterrània.
Triomfà als Jocs Florals de Palma de 1903 i 1904, amb composicions sobre la natura que la relacionen amb Joan Alcover i amb l’anomenada Escola Mallorquina i que, alhora, la converteixen en la iniciadora d’una tradició poètica moderna escrita per dones.
Col·laborà assíduament en revistes i setmanaris mallorquins i del Principat i mantingué una estreta amistat amb nombrosos escriptors i intel·lectuals.
