El marès, així denominat a Mallorca, és una roca sedimentària resultat de la consolidació i solidificació d’antigues dunes litorals formades per sorra i restes biològiques marines, com a petxines i fòssils. La seva formació es remunta al període Quaternari, fa 2,5 milions d’anys.
Es coneixen registres de centenars de pedreres des de principis del segle XV. Llucmajor guarda una profunda relació amb el seu passat d’explotació de pedreres de marès, amb alguna encara en actiu. Els afloraments d’aquest material es troben presents en un 41% del terme municipal; per això, les pedreres van ser part del paisatge i de la vida de Llucmajor.
Als voltants de s’Arenal es localitzaven multitud d’explotacions de marès, la qual cosa va propiciar que a la fi del segle XIX s’assentés en aquest lloc un llogaret, habitada en bona part per picapedrers i pescadors. L’extracció de les peces de marès es feia a mà (modalitat coneguda a Mallorca com a la dolenta), i els picapedrers es denominaven trencadors. En 1958 es va patentar la primera màquina d’extracció de marès, per la qual cosa l’ofici va iniciar un ràpid declivi fins a la seva desaparició.
És fàcil trobar vestigis d’aquestes explotacions en el mateix interior de s’Arenal. L’església i algunes altres cases es troben consolidades sobre roca arenisca, on es pot veure clarament el talús de roca natural sobre la qual s’erigeixen. Al parc de Joan Ferre es va instal·lar una reproducció d’un molí que s’utilitzava per a hissar els carreus des del fons de les pedreres. El romiatge del Pancaritat de s’Arenal se celebra en una pedrera pròxima de Son Verí.
En els camps dels voltants, així com en la costa a nivell de la mar, es poden veure els talls d’extracció dels carreus, paisatges que són testimoniatge d’aquesta activitat. De fet, existeix tota una zona denominada Els Pedreres de la Seu, que mostra una porció de la costa modificada per l’explotació de les roques que van servir per a la construcció de la catedral, entre altres edificis. La seva situació en la ribera de la mar facilitava el seu transport amb barca fins a la fàbrica del temple.
En 2021, una interessant exposició sobre aquest tema va recollir testimoniatges i informació rellevant sobre l’ofici.
